Joan Manuel Serrat – Canço De Matinada (Guitar)

  D
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar.

  G                 D
Un cop de llum i el crit  d'una garsa

  E                      A              
que ha despertat amb fam i busca per

  D
entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.

  G                 D
O potser el gall que dins la cort canta.

  E                   A                   
La nit és morta, i ja es fa clar,

 G               D
la nit és morta, i ja es fa clar.

  D                 G
Mentre jo canto, de matinada,

  A                D
la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfi fins que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha, per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg. el camí que han de fer és molt llarg. Cap a vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant a les velletes, que pansidetes, cap a l'església van caminant, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara.